Poema visual. Juan Antonio Viana

Text narratiu. Juan Antonio Viana.

HISTÒRIA D'UN SOMNI.

A un petit poble asiàtic vivia un nin anomenat Sammi, pertanyia a una família molt pobre i no podia anar a l'escola. Tot el dia el passava a una fàbrica on es dedicava a cosir samarretes de futbol per ajudar econòmicament a la seva familia.

A en Sammi li agradava molt el futbol, sempre que podia es posava a jugar al carrer amb els seus amics i mentre cosia samarretes somiava que era ell qui portava una d'aquelles samarretes, que era un gran jugador de futbol... i així li passaven les hores.

Un dia jugant al carrer un senyor se li va apropar i li va dir que feia uns dies que l'estava observant. Era una persona molt influent al món del futbol que justament estava passant uns dies de vacances per allà, l'hi havia agradat com jugava i li oferia que partís amb ell.

Va parlar amb la seva familia i després de convèncer'los es va endur a en Sammi amb ell, li va donar una educació i la oportunitat de dedicar-se a allò que més li agradava: el futbol. Es va convertir en un jugador molt important, va poder ajudar econòmicament a la seva família i a  més va crear una fundació per a que cap nin hagués de fer feina i pogués anar a l'escola i tenir una educació digna. 

DESCRIPCIÓ D'UNA CALA MALLORQUINA. JUAN ANTONIO VIANA

      

        

     Cala Major és una cala ubicada a la costa sud-oest de Mallorca. Cala Major està situada a l'oest del port, entre Portopí i el municipi de Calvià, al Districte Ponent. El seu nom prové de la platja homònima situada al sud del barri. En els últims anys s'han construit al voltant de 50 hotels i nombrosos apartaments.

Cala Major limita amb els següents barris:

      - Sant Agustí

      - La Bonanova

      - El Terreno

      - Gènova


La platja de Cala Major jo diria que esta un poc bruta i l'arena té molts de cigarrets enganxats. L'aigua de la platja quan no esta bruta és molt cristal·lina. L'arena té un color marró fluix.

poema visual

Descripció d'una cala. Noelia Pacheco

Cala Varques

És una cala verge, està allunyada de terrenys urbanitzats.És una platja d'aigües cristal·lines, que es compon d'arena blanca i envoltada de pinar, on hi ha diverses coves i galeries subaquàtiques, es poden desenvolupar diverses activitats com per exemple busseig, psicobloc... Dins de les coves com s'hi poden trobar estalactites i estalagmites. La cala també és molt coneguda perquè fa uns anys era visitada per vaques d'una granja propera. L'entrada de la platja és difícil. Tens que caminar 2,5 km aprx. Aquesta platja m'agrada perque no hi ha molta construcció i és més natural.

descripcio de cala mallorquina

  CALA LLOMBARDS 

és una cala molt estreta i arenosa, amb parets de roca verticals. Al fons de la cala hi ha una petita platja, de sorra blanca i molt fina, plena de gent banyant-se o a les tumbones en l'arena. Les seves aigües són cristal·lines i transparents d'un color aigüa-marina, i es troba oberta.
Hi abunda el pi. El cel és clar i de color blau cel.

Poema visual. Noelia Pacheco.

Poema visual. Alejandro Torrenova

Poema visual. Alejandro Gutiérrez.

Descripció d'una cala. Alejandro Torrenova

CALÓ D’ES MORO

Es Caló des Moro és una cala verge de Santanyí, la qual està allunyada de terrenys urbanitzats. Té una aigua molt transparent i neta amb un color turquesa impressionant. És de sòl arenós amb algunes grans roques. Molt apropiada per fer busseig. Té unes dimensions petites enrevoltada d'unes parets altes amb vegetació. És difícil trobar ombra perquè no hi ha molts d'arbres, però és un lloc molt agradable per passar una estona o tot el dia. El moment més bonic és veure com s'amaga el Sol al cap de davant i el cel es torna entre una mescla de taronges, roses i blaus.


L'entrada a la platja és de difícil accés. Has de caminar per un camí natural fins a cala Almunia i quan arribes allà has d'agafar el camí que hi ha a prop de la zona de pescadors (unes llargues escales de pedra en mal esta), fins a arribar a "Es Caló des Moro".



Aquesta platja m'agrada molt pel paisatge que l'envolta i el joc privilegiat on es troba, en fora de grans construccions com hotels o restaurants... També és espectacular veure la posta de Sol.

The Memory of Fountain. Alejandro Torrenova

The Memory of Fountain

Un dia d'una pila estancada va sortir una criatura molt estranya, era un ésser d'aigua. Ell no sabia qui era, ni on era.

Cansat de veure sempre les mateixes quatre parets de l'habitació on va néixer, va treure el valor i va sortir a l'exterior, al món desconegut que mai havia vist, que sempre l'havia tingut por, però a la vegada interès per sabre que hi havia darrere aquell mur.

Quan va sortir, va trobar un petit poble amb els seus habitants. Tot anava bé, fins que els habitants varen veure a l'ésser d'aigua. Els va fer por aquesta criatura tan estranya i varen començar a perseguir  l'ésser. L'ésser d'aigua va aconseguir escapar i no va sortir del seu amagatall fins que els habitants es varen oblidar d'ell.

Després d'un temps, quan ja va poder sortir, va començar a ajudar els habitants en algunes tasques en les quals l'aigua era imprescindible per fer-les. Però, escara que ajudava als humans, ells no l'acceptaven, no es relacionaven amb ell, excepte els nins i els animals que es varen fer amics de l'ésser d'aigua.

Ara l'ésser d'aigua es trobava un poc més content i alegre, ja que tenia alguns amics, però ell sentia que aquell no era el seu lloc, que no encaixava.

Varen passar anys i els habitants continuaven sense acceptar-lo. Al poble hi va haver una gran inundació on l'ésser va veure l'aigua lliure i transparent que circulava pels carrers fins a l'immens  i blau oceà. Va decidir anar-se'n d'allà perquè aquell petit poble no era el seu lloc.

Va recórrer mig món. Va travessar deserts, boscos, camps plens de neu fins que un dia, molt cansat, sense poder fer una passa més va arribar a una font d'un poble deshabitat, on quan es va ficar, es va transformar en l'aigua que va omplir-la. A la fi va trobar el seu lloc i al voltant d'aquesta meravellosa font es va crear un poble amb molta vitalitat gràcies a l'aigua d'aquesta. 

THE MEMORY OF FOUNTAIN.(Moix). Arturo Lasaga

Hola, el meu nom és Miau. Soc un moix molt afortunat, per la raó de tenir un amo tan maravellós com n'Enric. Encara que la gent no el vulgui per el seu exterior. A jo hem dona de menjar i de beure cada dia. L'únic problema es la raó de que la gent no l'estima gaire, i mira que els fa net les finestres,dona de beure als nins i a les nines...
Fa molt que no el veig. La darrera vegada va ser quan va haver aquella gresca tan violenta. Hi ha llengües que diuen que s'ha anat de la ciutat per no ser humiliat. Però, no crec que aixó sigui del tot veritat perque m'ha deixat aquí.
També es veritat que m'ha deixat molt de menjar i molt per beure, ja fa molts de dies que no el veig estic preocupat. L'altra dia vaig sentir que s'en havia anat peró, resulta que el pobre després de tenir una llarga travesia pel desert havia aconseguit arribar a una font on en els darrers moments de vida havia tret el cap hi havia pensat en lo marevellos que seria el que la gent l'estimàs més. I així va ser, la gent des de la seva mort va anar a rentar les robes a la font i una amble senyora es va ocupar de jo durant la resta de la meva vida.

DESCRIPCIÓ D'UNA CALA.Samuel Souto

 

És Caló des Moro es troba a sis quilòmetres de Santanyí i és la més concorreguda de totes les platges de la zona. També rep erròniament el nom de la veïna s'Almunia.
Aquest talús verge, enclavat entre altes parets poblades de pins, mates, ginesta i llentiscle, és de sorra, esquitxat de grans roques. Aquesta fisonomia s'altera segons la intensitat dels temporals, ja que els corrents marins arrosseguen el llim sota el mar, eliminant l'espai destinat a solàrium. Si a aquest fet hi afegim les seves dimensions reduïdes i l'afluència de banyistes, suposa tot un problema trobar un forat on estendre la tovallola.

La seva aigua cristal·lina, oberta als vents de l'est-sud-est, ressalta un fons sorrenc, excel·lent per a la pràctica de busseig i per a l'ancoratge de petites embarcacions, a una profunditat pròxima al litoral que oscil·la entre els tres i els quatre metres. A dues milles marítimes s'hi troba la instal·lació portuària, Port de Cala Figuera de Santanyí.

DESCRIPCIÓ D'UNA PLATJA. Arturo Lasaga

En aquesta imatge es pot observar una platja que ha tengut una historia molt llarga, tant fa bastants anys com actualment, i durarà fins al moment de la seva mort quan la forta mar l'absorbi.
Unes quantes persones estan prenent el sol en aquesta platja d'aigua cristal·lina i arena blanca com la neu, que està situada entre Palma i Llucmajor el que fa fàcil l'accés.
Aquesta és una de les més grans de tota Mallorca, però la seva arena no és de les millors. En la imatge no es poden distingir els diferents materials que la composen.
També si miram la imatge podem veure, que aquesta a diferencia de la d'Estrenc, està envoltada de una fila d'hotels.
Moltes persones de la ciutat de Palma han elegit aquesta platja per anar amb més freqüencia pel fet de estar tan prop d'aquesta no obstant, la majoria de turistes prefereixen cales tranquiles i platjes lliures d'hotels.

Poema Visual. Natàlia Izquierdo Ladó.

Arturo Lasaga. Poema visual-El nigul

Cala mallorquina. Alejandro Gutiérrez. Cala Murta.

Cala Murta és una cala al nord de Mallorca, en el municipi de Pollença i prop de Formentor. És una cala de pedretes petites i una aigua molt neta i clara.
Per arribar es deixa el cotxe a ran de la carretera i cal caminar uns 40 minuts, però el camí és fàcil i no hi ha cap pendent, només es troben pins i alguna roca pel corriol, cal dir que també algun cop es poden trobar cabres salvatges, però són molt tranquil·les. El millor és que és un camí fresc perquè els pins fan ombre i no fa molta calor.
M'agrada aquesta cala perquè a més de nedar en aigües cristal·lines, quasi mai hi ha barques i es pot bussejar pel costat de les roques sense por.