Cala Mallorquina. Natàlia Izquierdo.

Formentor

He escollit aquesta platja perquè cada estiu hi vaig.

Aquesta platja és molt ample i molt llarga. L'aigua d'aquesta platja està molt neta i és molt transparent, té un color blau verdós. Com és tan neta es distingeixen diferents llocs amb algues.

L'arena d'aquesta platja està molt bruta per culpa dels pins que envolten la platja. En aquesta platja hi ha molta ombra. A l'estiu hi sol haver uns castells inflables per a nins petits i es poden llogar barques per fer turisme per les illes del voltant.

Cala mallorquina. Isabel Patricio

He escollit la cala ratjada.

Jo vaig anar fa uns anys a aquesta cala. Hem va parèixer molt bonica ja que té l'aigua cristal·lina i l'arena molt fina.

Quan vaig anar era maig i encara feia una mica de fred.

Però, amb el fred i tot, hi havia estrangers nedant. 
Jo només vaig ficar els peus perquè l'aigua estava congelada. Vaig anar amb la meva família i vaig jugar amb el meu germà amb la arena, a fer pus, castells...

Cala mallorquina . Leo Montaño . Cala Varques

En aquesta cala mallorquina anomenada "Cala Varques" situada en Manacor , es diu "Varques" perque hi ha vaques al voltant de la platja , i també barques en la mar . Hi ha molts d'arbres al voltant de la platja i bastant arena . Es una mar molt cristalina y transparent amb un ambient càlid , hi ha bastant de roques que pareix que fa un camí . Normalment en aquesta platja es plena de gent i es una zona molt turística . Te forma de "C" la cala i te unes magnífiques vistes .

PLATJA DE MALLORCA. AINA MATEU

ES CARBÓ
La platja Es Carbó està a 0'9 quilòmetres de la Colònia de Sant Jordi al sud de Mallorca. Es una platja extensa i molt guapa, amb aigües cristal·lines i color turquesa clar. És una platja d'arena amb algunes roques. Esta per el costat de Cap Salines i s'hi arriba normalment caminant o en barca. Està devora unes dunes enormes. És molt popular en aquella zona ja que es preciosa.
  

Música moderna. Juan Antonio Viana

    El tipus de música moderna que més m'agrada és el rock català.

    Alguns cantants solistes que fan aquest tipus de música són:                 
         -Pau Riba, (Taxista); Jaume Sisa, (L'home dibuixat); Oriol                 Tramvia, (Bestia!).

   El rock català m'agrada perquè són cançons molt animades que no pots aturar d'escoltar-les i se t'engantxen durant molt de temps. 

the memory of a foutain - RELAT

Ja estava fart de tot; volia saber, com era el mòn exterior, afora d'aquestes parets que em revoltaven. 
Vaig sortir, però...no era com esperava, tothom era molt desagradable e interessat i no els vaig agradar molt pel vist; no sabian qui era,  però ells, ja estaven segurs de que no encaxaria.
Vaig tenir que ser el que no era per agradar-lis, i tambe, donar-lis el meu servei (la meva aigua) ;però en realitat no servia per res, mai, em deien res pels carrers, practicament m'ignoraven.
 Era invisible.
vaig a anar al damunt d'un edifici per desconectar un poc d'ells, vaig veure una cosa al·lucinant, vaig veure un camí d'èssers com jo! i també que es dirigien cap a cap meva... aquesta imatge em va a ajudar a reflexionar y vaig decidir.
Al dia següent vaig começar caminar cap al meu objectiu, que era CASA .
Vaig atravessar boscos, glaceres, jardins... fins que em vaig cansar d'allò, estava agotat...per què seguir? si alomijor a casa tothom seria igual que abans, i estic fart de lluitar per la felicitat que alomijor no trobaré...em ficaré dins d'una font que allá segur! que estiré ben bé... tranquil... y ningú em extranyará.


 

Redacció.Noelia Pacheco Ambuludi

                                                              Dörte
-Explica'ns una història, avi, sobre aquest poble.
   - La que t'agradi més.
  -La que m'agradi més...
    Doncs us explicaré la història de una antiga amiga.
   Fa temps, abans de que naixés la vostra mare, una dona d'aigua va apareixer. Al principi tot el poble li tenia por i per això la volien destruir però, ella els va demostar que era bona i que només volia ajudar. Donava aigua a la gent, netejava les parets i així ho va aconseguir. Després d'un temps hi va haver moltes pluges fortes i va quedar gairebé inundat molta gent va morir i altres varen sobreviviure com jo. La dona que la dèiem Dörte va plorar i ens va seguir per ajudar-nos. Va passar per boscos freds, congelats i per el desert que la va deixar molt malament fins que va arribar a una font i va decidir quedarse ahi i es va morir. Quant vaig arribar la vaig veure, em vaig posar trist però ella altra vegada ens va ajudar. Perque després de tot aixó no va quedar aigua i va salvar moltes vides però, ningú sabria la seva història.

Redacció. Natàlia Izquierdo Lladó.

La meva história
La meva història comença amb la meva aparició dins d'una aixeta, jo penso que vaig venir al món per ajudar a la gent que em necessités, però com que era diferent, la gent fugia de mi, però a poc a poc s'acostumaren. Al principi tot anava bé, però un dia tot el món va fugir i vaig decidir anar darrere d'ells. Vaig anar per  boscos, per damunt de la freda neu, vaig creuar els secs deserts... fins que vaig arribar a una font i, com estava tan cansada d'aquell viatge, vaig decidir aturar-me i quedar allà per sempre. Així em vaig convertir en una font per als viatgers que estiguessin cansats, d'aquesta manera podia ajudar a tot el que passa, i encara estic aquí...

Redacció. Isabel Patricio Fraile

El meu destí

Tot això començà quan vaig veure que la meva vida no tenia sentit. No encaixava amb els altres de la meva espècie, tots m'utilitzaven, em tractaven molt malament, així es que vaig decidir anar-me. Vaig estar caminant molt de temps pensant a qui podria ajudar. Al final vaig pensar que el millor seria anar-me a una font a dir adéu al món, em vaig ficar i vaig pensar que seria millor per tots.

Text narratiu .Leo Montaño

Hi era una vegada una font , molt coneguda , on molta gent es juntava en aquell lloc . Fins que una nit aquella font estaba tan bruta que si seguia aixi aquella font desapareixeria i per motius econòmics no la podrien netejar . La font va tomar forma de persona y comença a passetjar-se per trobar qual que persona que li pogues ajudar . Va pensar que sería millor per vespre i es va amagar per els arbres . Quan ja era de vespre es aixecà i la gent sortia asustada d' aquell lloc fins que va trobar un cec i li va ajudar dient-li que es podria netejar en una rentadora el cec pensant que necessitava netejar la roba . L'home d'aigua va trobar una bugaderia es va ficar de dins de una sense que li pillassin els amos .
Es va netejar i va funcionar ! Llavors l'home d'aigua va trobar al cec que li va ajudar i li va donar les gràcies el cec va dir de res i no hi habia gent apenes y l'home d'aigua va tornar a la font i tot va ser normal una altra vegada

Text narratiu. Alejandro Gutiérrez.

Un dia especial

Aquestes darreres vacances de Pasqua vaig passar un dia molt especial perquè només vaig fer activitats que m'agraden molt. Va ser el divendres dia 26.

Pel matí vaig quedar amb un amic per anar a jugar un partit de tennis, va ser un partit dur i llarg, però vaig aconseguir guanyar-li per 1-6, la qual cosa me va alegrar bastant.

Després del partit vaig anar a casa i estava tan cansat que després de la dutxa em vaig quedar una bona estona descansant al sofà i mirant la televisió sense pensar que havia de fer deures, ja havia decidit que aquest dia no en faria, volia sentir-me lliure.

Pel capvespre vaig anar a la Fira del Ram i vaig muntar a moltes atraccions, la més divertida va ser el cangur perquè era molt ràpida. 

Quan vaig sortir, varem anar a sopar a un restaurant i vaig triar el plat preferit, i així va acabar el meu dia especial.

redaccio. aina mateu

UN SOMNI
la meva història? de veritat voleu saber l'història d'una vella font abandonada fa moltíssims d'anys?
Donç, llavors, yo antes estava a una aixeta. Si, a una aixeta, i un dia, em vaig armar de valor i vaig sortir. Vaig sortir de la pica on havia estat tota la meva vida. Vaig sortir al carrer, i la gent quan em va veure, es va horroritzar, mai havien vist un èsser com jo. Vaig pensar i pensar en estratègies. Donar aigua a qui la necessitàs, rentar les brutes parets de la ciutat, però no ho aconseguia. No vaig aconseguir trobar el meu lloc, fins que un dia, passejant per damunt les teulades de les cases per estar més tranquil, vaig veure una cosa extranya. Vaig veure, al fons, una massa d'aigua. D'aigua! Gent com jo, igual que jo! I vaig decidir, que havia d'arribar urgentment a aquell lloc de felicitat, que havia trobat el meu lloc. Vaig començar el meu camí cap a cap part, vaig passar per boscos, glaceres, jardins, fins que arribà la meva perdició. El desert. Allà, hi feia tanta calor, que, per haver deixat tanta aigua a tothom no vaig poder soportar. Ja no tenia forçes quan vaig veure una font buida, i no vaig tenir més remei que posar-m'hi. Tots els meus somnis, tota la meva felicitat s'esfumà. I només vaig quedar jo, en forma de font, atrapat per sempre més.